El document de Alba
El
plaer de llegir i les lectures obligatòries a l’ensenyament
Pere Maragall i Mira
Perspectiva escolar -
180. Desembre 1993
A la pel·lícula Farenheit 451, basada en la
novel·la homònima de Ray Bradbury, se’ns proposava d’imaginar un món futur en
què els llibres serien perseguits i la Pantalla omnipotent dirigiria el
comportament dels ciutadans. Uns resistents, clandestinament, aprendrien de
memòria els clàssics de la literatura
per tal d’assegurar-ne la supervivència.
Aquesta utopia totalitària no ha passat de la
ciència ficció, però sí que hi ha elements per afirmar un progressiu
eixamplament de l’espai àudio-visual en detriment de la lectura.
Se n’ha parlat molt, darrerament: s’han endegat
campanyes publicitàries per promoure la lectura i ens ha arribat de França la
polèmica provocada per un professors de literatura, Daniel Pennac, amb el seu
llibre “Com una novel·la”, que fins i tot ha assolit un bon lloc a
les llistes de llibres més venuts. És un tema que preocupa tot i que actualment
es publiquen més llibres que mai (i també en la nostra llengua). I preocupa especialment
pel que fa a l’hàbit de lectura dels adolescents, d’aquells que cursen
l’ensenyament secundari.
Es discuteix sobre l’oportunitat d’exigir
lectures obligatòries durant el batxillerat i de si això és contraproduent a
l’hora de promoure l’hàbit i el gust per la lectura entre els joves.
Recordo
haver sentit que una persona tan lletraferida com M. Aurèlia Capmany s’havia
mostrat sempre contrària a les lectures obligatòries, i es basava en la seva
experiència com alumna de l’Institut Escola durant la segona República
espanyola. Però és que allò va ser una experiència irrepetible on fins i tot
havien desaparegut els exàmens tradicionals. Eren “pocs i ben
avinguts” i van viure un temps singular en molts aspectes.
Publicació del text de CUENTOS COMPLETOS
Jaume no em deixaba publicar-ho així que he fet una entrada i qui el deixo.
En agosto, siendo cobrador en un tranvía, cuesta sonreír. En agosto se suda demasiado; la badana de la gorra señores tranvía comprime la cabeza. En agosto las calles son blancas y cegadoras como platos, o negras y frescas como cuevas. Agosto es precisamente el tiempo en que a los viejos cobradores suelen darles el delicado, docente y aburrido encargo de enseñar al que no sabe; esto es, mostrar a los aspirantes a tranviarios cómo se debe cobrar rápida y educadamente. (Cuentos completos. Ignacio Aldecoa)
